Fa ja alguns mesos que estic allunyat de la política activa, però els que creiem en la política com una eina per transformar la societat més enllà dels càrrecs, no podem evadir-nos del que passa al nostre voltant. I no son poques les coses que han passat en els últims mesos.
Podria parlar dels resultats del 20 de novembre, del resultat del congres del PSC o dels possibles resultats del congres del PSOE. Òbviament, tinc opinió al voltant dels temes que he anomenat. Però hi ha coses que em preocupen més. La societat ha canviat i sembla que no ens adonem i el pitjor de tot es que la política no ha aconseguit donar resposta a les situacions que es donen actualment.
M’explico. Fa uns anys una campanya publicitària d’una companyia de telefonia mòbil feia servir el eslògan de LIBRE per vendre les seves línies i els seus telèfons. Una companyia privada va ser capaç de copsar un anhel de la societat per aconseguir vendre telèfons mòbils. Aquesta campanya que va ser fa uns 10 anys l’han seguit unes quantes mes venent una sèrie de valors que segurament serien propis de diferents ideologies. El valor de la sostenibilitat ha estat més treballat i ha fet més efecte per campanyes publicitàries de companyies privades que no pas per segons quines opcions politiques. El valor de compartir també ha estat molt explotat per diferents companyies de telefonia.
El que vull dir és que vist en perspectiva sembla que han estat les companyies privades les que han aconseguit fer quallar alguns dels valors que nosaltres portem molts anys intentant aconseguir fer nostres. En definitiva, les empreses privades han aconseguit elaborar un relat al voltant dels seus productes que nosaltres no hem sabut fer per les nostres ciutats.
D’altra banda, l’últim cap d’any vaig poder gaudir del programa d’en José Mota a Televisió Espanyola. Va ser un programa que en un to d’humor, en ocasions bastant cruel, posava en evidencia allò que estan patint els nostres veïns i veïnes, posava en evidencia una realitat que sembla que en ocasions els partits politics no en siguin conscients.
El cas és que m’impressiona la capacitat de les companyies privades, humoristes, programes de televisió d’aconseguir connectar amb la societat i els seus problemes i la falta de capacitat dels partits politics de fer-ho.
Uns partits perquè no es mullen i d’altres perquè no saben que dir. En definitiva, els partits no plantegen formules polítiques amb projectes i il·lusions de futur sinó mecanismes tàctics electorals. Després ens sobta la abstenció. Com pretenem que la gent voti si realment no els aportem res sobre el que vegin alguna llum de esperança sobre els seus anhels i ambicions?
Tots diuen: hem de fomentar la participació, hem de donar resposta a les necessitats dels ciutadans/es, aprofundirem en la millora de la ocupació,…. i un llarg etc. Però l’eterna pregunta és: com? Algú donarà aquesta resposta? Serem capaços de fer-ho??
Avui no. Jo no tinc la resposta, però crec que ens equivoquem en el plantejament del debat. Algú seria capaç de estar en contra de les afirmacions anteriors? Segur que no. Es més, independentment de la ideologia de cadascú estaríem tots d’acord. El que marca la diferencia és precisament la resposta a aquestes preguntes i a moltes mes.
Hi havia una frase, que deia: “Los problemas no existen, se definen, quien define el problema gana”. La realitat és que els problemes en el dia d’avui estan més que definits però ningú és capaç de donar una resposta esperançadora als mateixos.
Aquest es el problema dels partits polítics, però que hi ha dels politics? És que potser no hi ha ningú capaç de posar fil a l’agulla i donar resposta als problemes plantejant un futur per tothom? Això la dreta ho ha fet molt be. Ha plantejat un horitzó d’allò mes fosc, per ells és més fàcil moure’s en la penúria, i el pitjor es que ha quallat entre la gent, i l’almoina que no pas en un escenari de lluita per aconseguir-ho tot. L’esquerra d’altra banda té un repte molt més important: Fer nous plantejaments que veritablement il·lusionin i per aconseguir-ho fa falta un element fonamental, EMPATIA.
El nostre entorn està ple de gent a l’atur, que no pot fer front als pagaments. Desnonaments, economia submergida. Realitats que ara mateix està patint un percentatge molt alt de la població i que marquen la diferència i que per simpatia pateixen tota la gent al voltant dels afectats, i la conclusió és que la gent percep que la política no fa res per ells. La POLÍTICA va ser qui els va donar l’estatus però la POLÍTICA no esta sent capaç de donar resposta als seus problemes.
Aquest és el gran repte. Donar resposta als problemes concrets ens donarà el relat que necessitem com a país.
