Ultima terrassa,
ultima platja,
ultima cervesa.
Tot comença quan tot acaba.
Segueix l’olor a sal i cendra
pero a diferent terrassa
amb diferent cervesa…
tot dient adeu
al silenci sorollos d’un idioma extrany.
Correos, mails i missatges
recordan que el mon no para.
Es la noria de sentit i sensibilitat.
Es la muntanya rusa de la realitat.
Esperare l’apat: peix o carn?
No es important.
Lletres a l’horitzo que diuen:
“VENT”
i una calor asfixiant.
Son caletes de platja.
Es el sol brutal.
Es l’absencia d’aire.
L’estiu ha arribat.
Tot arriba
des del principi o des del final.
Olors a sal i cendra.
Ses illes se’n van.
