Olors a sal i cendra.
Tons blaus, cel rogent.
Ja arriba la vesprada.
Vaixells, barques i banyistes.
On es la muntanya?
Mar en calma. Que s’ha de dir?
Es respira pau.
Espai de reflexió, quin bon costum.
Dones en Bikini, broncejat mallorquí.
Benvingut a ses Illes!
Potser falten rimes!
Aire fresc, sol calent.
Horitzó net i ferm.
Roques calentes, guiris color de gamba.
Estranyes mirades. Vacances!
Cambrers, cervesa, terrassa vora el mar.
Idioma estrany, alemany per doquier.
I diu: que hay alguien?
Olors a sal i cendra.
El fum de la cigarreta
convida a la cerveseta.
Primera rima, ja era hora.
Hotels, port, futbol.
Avui supercopa. Barça-Madrid.
Estranya remor silenciosa.
Silenci ruidos de música de costa.
Es estiu, no fa calor.
Música sense lletra.
Lletra sobre el paper!
Paraules buides, però paraules plenes.
Frases inconexes que diuen més del que haurien de dir.
Reflexió profunda. El futur es nostre.
Camins caminant.
Lluites lluitant.
Tot treballant.
Es possible? Es possible?
Miro de lluny, en perspectiva.
“oh, capitan mi capitan!”
El futur, un país desconegut,
però que es planifica.
Llums i ombres, però moltes llums.
Mola!
Difícil de entendre, clar de llegir.
Millor!
A bon entenedor poques paraules fan falta.
Olors a sal i cendra!
