Fa uns dies un bon company i amic em va publicar un article sobre la meva particular experiència dins del partit. Una experiència que podria ser la de qualsevol afiliat durant els últims anys. L’article en concret tractava de la meva particular visió sobre l’actitud que hauria de tenir una generació molt concreta, davant dels reptes que ara mateix té el PSC en el seu conjunt.
No vull entrar a valorar les virtuts i defectes dels actuals dirigents del partit, a tots els nivells de l’organització. D’això ja s’encarreguen d’altres i ja em sembla bé que ho facin! Penso que com a exercici de teràpia està bé, però també està clar que per fer canvis en profunditat a l’organització s’hauria de començar a deixar de parlar de noms i de corrents històriques. Ni Obiolistes, ni Salistas, ni aparell, ni res que formi part de la historia dels últims 30 anys. Tenim la obligació de forjar una alternativa a tot això. Per una sola raó: el segle XX ja ha passat i el segle XXI, no espera a ningú.
Analitzant els continguts de la premsa, entorn el procés de primàries que ha viscut darrerament la Federació de Barcelona, ens podem adonar que són precisament els mitjans de comunicació els que marquen el debat. Noms com: Hereu, Tura, Iceta, Zaragoza, Montilla, Obiols, Sala, etc. són els que es posen a la palestra per liderar aquest partit. El pitjor de tot és que entre nosaltres també se’n parla. Com sempre, la premsa ens marca l’agenda política i acabem parlant del que se’ns indica. Doncs jo em nego!!!.
En primer lloc, crec que és de justícia agrair a les persones que acabo d’anomenar. Gràcies a aquests noms hem governat la Generalitat, per primera vegada des de la transició, durant els últims set anys. És per això, que els vull fer un reconeixement des d’aquestes línies. Ara bé, això no treu que el seu temps ja hagi passat i aquest partit requereixi d’alguns canvis. Canvis en profunditat. Canvis de persones, d’estructura, inclús canvis en el discurs polític i ideològic.
Deixem de posar noms com si de marques d’arroç es tractés i entrem a discutir quines són les necessitats del nostre partit. Què ofereix el nostre partit a la societat catalana.
En aquests moments teniem una oportunitat per corretgir. En el marc de les eleccions municipals podiem haver començat a dibuixar política, inclús a nivell ideològic algunes línies que definirien el proper Congrés Nacional. Senyors i senyores anem tard. Hem de fer una reflexió del més local al més global.
Ara el més important són les eleccions municipals. Són la clau per apropar-nos de nou a la ciutadania. Estic convençut que podem fer-ho perquè a nivell local sempre hem sabut fer els deures. Tenim la imaginació, tenim les ganes i tenim el projecte. Aquesta ha de ser la base de la construcció del projecte del PSC.
Sembla que els noms i les cadires són més importants que mirar al nostre voltant i reivindicar el que som, Socialistes. Ara cal reivindicar més que mai una POLÍTICA en majúscules. Una política com a eina de debat per transformar la societat que vivim. Convertint-la en l’eix de la nostra preocupació. Agrupacions, Federacions i el conjunt de l’organització ha de mirar al seu voltant, endavant i des de baix. Una visió per tal de poder analitzar la realitat amb seny i coherència. Nomes així, podrem dibuixar un futur pel conjunt de l’organització.
Si volem aportar noves idees, noves formes al partit i al nostre país ara toca mes que mai un projecte polític. Ara toca Política, Política i més Política.
