“Yo claro que quiero viajar, pero vivir? Yo quiero vivir en Badia”

 

Hi ha qui pensa que governar es la gestió d’allò públic. La neteja dels carrers, la seguretat dels nostres veïns, el manteniment de les nostres places, etc…

 

Encara que evidentment la gestió del dia a dia es imprescindible en l’acció de govern no podem oblidar que l’objectiu de qualsevol govern d’esquerres ha de ser canviar l’entorn, les coses. Ha de sentar les bases perquè els canvis adients puguin sorgir efecte en un plaç de temps determinat.

 

Es evident, d’altra banda, que els canvis no es donen d’un dia per l’altre, i es aquí on volia anar a parar.

 

Durant l’ultima Festa Major hem pogut visualitzar un dels canvis mes importants que havia de fer la nostra ciutat. L’orgull de ser badienc ja es una realitat definitiva. Desprès d’anys de feina i de lluita per fi ens hem reconegut amb orgull de ser el que som i de ser d’on som i encara que en els últims anys la situació anava millorant ara podem reconèixer mes que mai que hem posat a Badia al mapa.

 

L’inici dins de la Festa Major del Projecte Plasma: Òptiques culturals urbanes, ha posat de manifest el reconeixement del nostre poble. Per una banda de l’orgull dels badiencs i badienques de ser de la ciutat que son i per altre el prestigi de cara a l’exterior que ens ha proporcionat aquest projecte que ha posat de manifest la capacitat d’aquesta ciutat i de la seva gent per tenir iniciatives noves i originals que traslladin mes enllà de les nostres fronteres un sentit de poble que a pocs llocs podem trobar.

 

Amb petites accions fetes dia a dia, amb l’objectiu clar de canviar les connotacions marginals que històricament havia tingut el nostre municipi finalment podem dir-ho alt i clar. Som badiencs i ens sentim orgullosos de ser-ho.

 

Com diu el noi al final del documental 14000 finestres, “Yo claro que quiero viajar, pero vivir? Yo quiero vivir en Badia”